Què visitar

Maçanet està situat al bell mig d'un antic llac d'entre 2 i 9 milions d'anys, les restes del qual són l'actual estany de Sils. Aquest llac va deixar lloc, quan es va assecar, als pics dels turons volcànics de Maçanet, on s'instal·laren els primers pobladors de la zona.

Des d'aleshores, el municipi ha estat testimoni de successius i constants poblaments: els romans; els nobles i senyors de l'Edat Mitjana que construïren magnífiques cases fortificades... Tots van ser seduïts pel clima, l'emplaçament i la increïble bellesa del territori.

Ara, sou vosaltres els qui teniu en l'oportunitat. Deixeu-vos captivar per les empremtes que la Història ha deixat a la nostra vila.

Capella de Valldemaria

Capella de ValldemariaVeïnat de Pibitller

Valldemaria va ser el primer monestir femení cistercenc dels Països Catalans. La primera notícia és del 1159 i estava sota la protecció de l'arquebisbe de Tarragona. La comunitat de Valldemaria, protegida pels Cabrera, subsistí com a priorat amb força vida als segles XIV i XV. El 1492 tenia només sis monges i començà una època de decadència. El 1543 la priora passà a residir a Sant Daniel de Girona, monestir amb el qual es fusionà definitivament el 1550. Ara en resta l'església, del segle XII, unida a una masia del segle XVII.  La capella va ser restaurada pel Taller d'Història i inaugurada l'any 2008.  

Castell de Torcafelló

Maçanet de la Selva. Capella del Castell de TorcafellóVeïnat de Soliva

La construcció d'aquest castell es data pels voltants de l'any 1080, però la primera notícia fidedigna és de l'any 1106 en què Guillem Ponç, del llinatge dels Cabrera, jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera. Des de l'any 1231, al castell residien permanentment castlans o batlles. El 1450 s'autoritzà la construcció d'una capella dedicada a Sant Jordi.

El 1988, el Taller d'Història de Maçanet emprengué les obres de restauració que van suposar la recuperació de tot el conjunt: la capella, les muralles, el pont d'accés principal i els fossars.

 

Església de Martorell

massanet-de-la-selva-esglesia-de-martorellVeïnat de Martorell

 En el seu origen era una petita església d'estil romànic que, segons sembla, fou destruïda. L'església parroquial de Sant Pere havia estat possessió del Monestir de Breda. El 1068 formava part, amb Maçanet, d'una batllia del vescomtat de Cabrera. Entre el 1830 i el 1840 hi hagué una epidèmia de còlera que va desolar aquestes comarques; llavors la gent de Martorell decidí construir una església sota el patronatge de Sant Pere en què s'hi va dedicar un altar a la imatge de Sant Sebastià, per demanar-li protecció contra la malaltia.

Església Parroquial

massanet-de-la-selva-esglesia-parroquialNucli urbà

Dins l'església es pot venerar la Mare de Déu de Cabrera (una imitació en alabastre de l'original del s. XIV); la Verge dels Dolors (que és passejada durant la processó de Divendres Sant); la figura de Sant Sebastià (la més antiga de la vila) i el mural del Martiri de Sant Llorenç, entre altres. A la sortida es pot contemplar la làpida sepulcral de Simó de Trilla (1334) amb l'escut del llinatge.

Palau de Foixà

massanet-de-la-selva-palau-de-foixaLa vila

Hi ha documents de l'any 1207 que donen fe de l'existència d'Arnau de Foixà, donzell que comprà al rei uns masos, i que el 1239 s'emparentà per casament amb els Palau.

La casa, d'un gran interès arquitectònic, es va construir aprofitant restes de murs de l'antiga vila romana, del segle II ac. Restaurada l'any 1969, durant molts any es va fer servir com a restaurant.

Plaça de l'Església

massanet-de-la-selva-plassa-esglesiaNucli urbà

Hi trobem, principalment, l'església parroquial d'estil romànic construïda el 1050 i dedicada a Sant Llorenç, patró de la vila. Des de l'exterior, a l'absis es poden observar tres èpoques diferenciades: al centre a baix, l'estructura primitiva de pedra, que anys més tard es va ampliar, i a la dreta, trobem la sagristia del segle XVII.

A la plaça també podem trobar vàries cases històriques de la vila, que destaquen sobretot pels seus finestrals d'estil gòtic molt ben conservats.

Poblat ibèric de Montbarbat

Poblat ibèric de MontbarbatVeïnat de Pibitller

Amb 5.700 metres quadrats de superfície i datat entre els segles IV-II a.c, aquest poblat és compartit amb el terme de Lloret de Mar. Es donà a conèixer com a conseqüència de l'obertura de vials de la urbanització Montbarbat i es protegí la zona per evitar-ne la destrucció, començant les excavacions l'any 1978. Entre les troballes hi ha ceràmica gris emporitana, àtica de vernís negre i comú ibèrica, feta a mà i a torn. Per altra banda, també s'ha trobat ceràmica ibèrica al turó de cal Coix, i al sector oest de Martorell hi ha restes d'un poblat amb testimonis ibèrics i romans.

Pont Vell o Pont del Dimoni

massanet-de-la-selva-pont-del-dimoniVeïnat de Marata

El pont fou construït al segle XVIII per travessar la sèquia que es va fer per dessecar l'estany, i sempre ha estat molt transitat ja que era pas obligat per anar al Molí de la Rupit i també per comunicar Maçanet amb l'Esparra i Riudarenes.

A uns cent metres sèquia avall encara hi ha restes dels pilars de l'antic pont, el primitiu, ara cobert per plantes i bardisses. Segons referències històriques, és possible que hi passés la Via Romana que, procedent de Tarragona, venia d'Hostalric i vorejava l'estany en direcció a la Gàl·lia i a Roma.

 

Pou de glaç de Buscastell

massanet-de-la-selva-pou-de-glasVeïnat de Martorell

Maçanet i Santa Coloma de Farners són els únics pobles de la plana de la Selva dels quals es té constància de l'existència de pous de glaç. Fins fa poc temps, encara es podien localitzar tres d'aquests grans dipòsits excavats a terra: el pou de glaç de Buscastell; el de Can Villar, situat al Turó de la Neu i el de Puigtió, als límits de l'estany. El de Buscastell, de l'any 1650, és l'únic que s'ha pogut conservar i l'any 2002 va acabar el procés de restauració. Un complex procés de restauració per part del Taller d'Història de Maçanet va permetre la recuperació del pou més alt que es conserva a tot Catalunya, amb 12 metres d'alçada interior.

Torre de Cartellà

massanet-de-la-selva-torre-cartellaVeïnat de Miquel Ferrer

Cal destacar la torre de defensa, reformada després de les destrosses que patí arran la Primera Guerra Carlina, i el pati interior, amb la capella de Sant Jaume que té una bonica façana renaixentista.

L'arribada del llinatge dels Cartellà a Maçanet va tenir lloc el 1159 pel casament d'Arnau Guillem de Cartellà amb Ermesenda, pubilla de la casa de Maçanet que havia rebut la torre dels vescomtes de Cabrera.

 

Torre de Marata

massanet-de-la-selva-torre-marataVeïnat de Marata

És una casa palau en molt bon estat de conservació. Es tracta d'una fortificació de planta quadrada envoltada per muralla, amb una torre de defensa rodona de cinc plantes amb espitlleres i petites obertures rectangulars. L'edifici té quatre plantes: la primera, amb finestres romàniques i gòtiques, envoltada d'espitlleres; l'última gairebé va desaparèixer després d'un incendi l'any 1923. La porta principal és un arc de mig punt i a les plantes superiors s'hi poden veure les finestres d'arc conopial. En aquesta fortificació es troba una capella dedicada a Santa Anna.

Torre de telegrafia òptica

Torre de telegrafia òpticaVeïnat de Puigmarí

Per afavorir la comunicació, l'Estat va iniciar l'any 1844 la construcció de dues xarxes de línies de telegrafia òptica, una de militar i l'altra, civil, però aquest sistema de comunicació va tenir una vida curta ja que aviat va ser substituït per la telegrafia elèctrica. Les torres de la línia civil, que resseguien bona part de la costa catalana i que van ser ubicades per Ildefons Cerdà, s'estenien des de Sant Carles de la Ràpita fins a la Jonquera.

La Torre de Puigmarí, a 236 metres d'altitud, tenia assignat el número 212 de la línia. La torre anterior, situada a 11,6 km, és la de Montagut (a Santa Susanna) i la posterior la de Puigsardina (a Riudarenes) a 6 km. El Taller d'Història en va començar la reconstrucció total l'any 2011.